Hui (llengua)

Hui

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	4.600.000
Autòcton de	Anhui, Jiangxi i Zhejiang
Estat	República Popular de la Xina
Classificació lingüística
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües sinítiques
Codis
ISO 639-3	czh
Glottolog	huiz1242
Ethnologue	czh
IETF	czh

La llengua de Huizhou (en xinès simplificat: 徽州话; en xinès tradicional: 徽州話; huīzhōu-huà) o llengua hui (en xinès simplificat: 徽语; en xinès tradicional: 徽語; huī-yǔ), és, de totes les llengües xineses, la que es parla en un territori més petit: a la regió històrica de Huizhou i al seu voltant, en una part muntanyosa al sud d'Anhui, i molt menys a les províncies de Zhejiang i Jiangxi.^[1]Tot i la petitesa del seu domini lingüístic, i que només són 4,6 milions de parlants, s'hi reconeix una gran varietat de dialectes, de manera que gairebé cada comarca té el seu propi dialecte, pràcticament ininteligible per a la població que viu poques comarques més enllà. Això provoca que el bilingüisme i el multilingüisme siguin molt habituals entre els parlants de hui.

El xinès Huizhou es va classificar originalment com a mandarí del Mandarí jianghuai, però actualment es classifica per separat.^[2] L'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials va donar suport a la separació de Huizhou del mandarí del Baix Yangtze el 1987.^[3] La seva classificació és discutida, amb alguns lingüistes com Matisoff classificant-lo com a xinès Wu, d'altres com Bradley (2007) com a Gan, i d'altres encara el destaquen com a branca primària del xinès.